Ainhoa Arteta & OCM

Repertori

Intèrprets

Notes al programa

El gran Richard Strauss va compondre a l’edat de 84 anys un grup de quatre cançons, avui conegudes per tothom com les Quatre últimes cançons, entre el mes de maig i el setembre de 1948, que versen sobre la mort i l’assumpció del destí des d’un punt de vista serè i reposat. Malauradament no va poder-les escoltar interpretades en vida atès que no es van estrenar fins el maig de 1950, a Londres, de mans de la soprano noruega Kristen Flagstad. Escoltar-les cantades per la soprano basca Ainhoa Arteta, que les coneix i treballa des de fa més d’una dècada atès que les considera una obra ‘tan sublim que és difícil assolir-hi la perfecció’, és un regal per als sentits. Primavera · Setembre · En anar a dormir · Cap al tard en són els subtítols.

Aquest cicle de cançons marcadament intimista ens condueix a una segona part ben contrastada, i és que trompetes i percussió tenen en la Simfonia núm. 2 en Do major de Robert Schumann un rol molt destacat. La seva estrena va tenir lloc el 5 de novembre de 1846, a Leipzig, sota la direcció de Felix Mendelssohn, còmplice i promotor incansable de la música de Schumann.