JULIOL 2020

Commemoració Centenari Orquestra Pau Casals

UN MERESCUT HOMENATGE

Repertori

J.S. BACH: Ària de la Suite núm. 3, BWV 1068
L. VAN BEETHOVEN: Simfonia núm. 3, op. 55 ‘Heroica’

Intèrprets

Orquestra Simfònica Camera Musicae
Jordi Mora, director

Notes al programa

Hi ha pocs esdeveniments més emotius que un homenatge. S’uneixen records del passat en un present compartit que, d’alguna manera, es projectaran en el futur de cadascú. L’Orquestra Pau Casals es va crear fa cent anys, i un dels concerts més memorables va ser el que es va realitzar a la Plaça Nova del Vendrell, l’any 1927, per retre homenatge a Pau Casals.

Johann Sebastian Bach va escriure quatre suites orquestrals, totes elles d’una bellesa extraordinària. No obstant això, l’Ària de la Suite núm. 3 ocupa un lloc emblemàtic perquè, en la seva aparent senzillesa, concentra tota la complexitat de la música: la fascinació d’una melodia que es repeteix però que no avorreix perquè sempre avança; la intriga d’una harmonia que sembla que segueix els cànons sent, al mateix temps, única, i una textura contrapuntística en la qual els instruments diuen coses diferents, parlen al mateix temps, però s’escolten i s’entenen.

Beethoven va comprendre perfectament que la composició anava d’això: fer que el difícil semblés fàcil i, conscient d’això, va decidir parlar de l’ésser humà a través de la música. Amb la seva tercera simfonia va demostrar la seva genialitat i valentia al mostrar que no renunciava a les herències musicals, però que no es lligava a elles. Considerada, per la majoria d’experts, com la simfonia que va marcar el pas del Classicisme al Romanticisme, el títol “Heroica” simbolitza més un ideal que una persona concreta. Els seus quatre moviments reflecteixen a la perfecció aquest ‘per aspera ad astra’ (des de l’adversitat fins al triomf) que tant va inspirar als compositors de segle XIX. En el moment en què el món es troba en l’actualitat, la força i l’impuls d’aquesta simfonia reconforta.

Biografia Jordi Mora

Nascut a Barcelona, realitza els seus primers estudis musicals de piano i viola al Conservatori Superior de Música d’aquesta ciutat. A Alemanya es gradua a la Hochschule für Musik de Würzburg com oboista i, becat per l’estat de Baviera, es llicencia en Musicologia i Filosofia a la Universitat de Munic.

Estudia direcció orquestral principalment amb Sergiu Celibidache, participant en nombroses classes magistrals de direcció a la Universitat de Mainz, a Munic amb la Münchner Philarmoniker, com també altres cursos arreu d‘Europa.

Ha estat director titular de l’Orquestra Nacional de Grècia i de l’Orquestra Simfònica del Vallès. Com a director convidat dirigeix regularment arreu d’Europa, EUA i Amèrica del Sud, orquestres com la Simón Bolívar de Veneçuela, l’Orquestra Nacional d’Argentina, Filharmònica de Munic, Orquestra de la Ràdio i Televisió de Grècia, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional Catalunya, i Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, entre d’altres.

Realitza una àmplia tasca pedagògica, especialment a Espanya, Suïssa, Alemanya, Holanda i Argentina, i ha estat membre del jurat de diversos concursos internacionals. L’any 2003 va ser nomenat professor de direcció orquestral a l’Escola Superior de Música de Catalunya, i el 2010 professor convidat permanent de la Grieg-Akademie a Bergen (Noruega).

Actualment és el director de l’Orquestra Simfònica Segle XXI i de la Bruckner Akademie Orchester. L’any 2013 va ser nomenat Principal Director convidat de l’Orquestra Filharmònica del Líban, i el 2014 de l’Orquestra Simfònica Camera Musicae. Ha estat recentment convidat a dirigir, entre d’altres, l’Orquestra Nacional d’Argentina.